Bona nit, avui parlaré d'una experiència "molt íntima"..., la sensació de que estàs fent el Friki passejant amunt i avall amb un portàtil a la recerca i captura de la intensitat del senyal WiFi (o digue-li Wireless o connexió inalàmbrica).
Bé, es tracta d'una història una mica més llarga; això de configurar una connexió a internet sense fils pot semblar molt xulo i tot això, però a la pràctica és una m......
Us explico, al departament de tecnologia de l'IES on treballo tenim un parell d'ordinadors portàtils (d'aquests baratets de segona mà), i amb la sana intenció de poder aprofitar tots els fantàstics recursos TIC que ens ofereix la xarxa, vàrem pensar que seria bo disposar de connexió a internet dintre l'aula.
Primer comprar les targetes PCMCIA WiFi i configurar-les, fins aquí cap problema..., la connexió amb el Access Point (o sigui, l'antena wifi) tot correcte; però resulta que hi ha un servidor intermedi amb IP secretes i tota la pesca...., doncs vinga, anem a preguntar això de les IP's.
Finalment aconseguim que "la Xarxa" ens accepti "portátil como animal de compañía" (això de la xarxa no us recorda una mica a MATRIX,...o potser és que tots tenim un cert puntet friki???), bé, després d'anar amunt i avall per passadisos i escales amb el portàtil a les mans fent el prèssec...aconseguim que funcioni.
Per la tarda, prova de foc...entrem la MÀQUINA a classe a veure que tal funciona. I com havia de ser (gràcies a l'estimat MURFIE) dintre l'aula, que és on hem de treballar, el senyal era tant i tant dèbil que no hi havia manera de navegar per internet....
CONCLUSIÓ FINAL
- Hem de fer classe al passadís?
- Hem de reivindicar una xarxa amb fils?
- ...o ja ens està bé tenir una xarxa WiFi encara que a la pràctica no acabi de rutllar bé?
Com sempre espero els vostres comentaris i opinions al respecte.
Fins la propera,
David Vicente
