Ensenyament constructivista, ... o com utilitzar les TIC per aprendre a aprendre amb els Mapes Conceptuals

Bona nit, avui la reflexió anirà sobre com podem aprendre a aprendre, o dit d'altra forma, com pot l'alumnat construir el seu propi coneixement a partir de l'esforç i el treball personal.

Sembla que avui dia hi ha una tendència generalitzada a parlar del Constructivisme com a mètode a utilitzar a l'ensenyament, i tal com podem llegir a l'article d'un parell d'investigadors de l'IHMC (Institute for Human and Machine Cognition), la tècnica és la utilització d'esquemes (també coneguts actualment com a mapes conceptuals), i l'eina de treball el Cmap Tools...

article de l'IHMC

Per tant, sembla que l'antic recurs de fer-se esquemes per tal d'estudiar i entendre millor els temes i les matèries, torna amb força amb el Constructivisme. És evident que hi ha diverses formes de fer o construir mapes conceptuals:

• amb paper i bolígraf (com s'ha fet tota la vida)
• o utilitzant el programari al nostre abast (Word, Power Point, OpenOffice Writer, OpenOffice Impress, o d'altres...)

Però les noves tecnologies posen a les nostres mans una eina molt més potent que tot això, es tracta ni més ni menys que del Cmap Tools.

exemple de mapa conceptual sobre els blogs (creat amb Cmap Tools)

Aquesta eina ens permet fer els mapes conceptuals molt més dinàmics, i fins i tot publicar-los a internet.

Bé, si algú s'anima a utilitzar aquesta eina tant engrescadora, pot baixar-se el programa gratuïtament del web oficial , i fins i tot hi ha diversos tutorials per aprende'n el funcionament...

Fins la propera reflexió,

David

Frikis buscant les ones.......del senyal WiFi

Bona nit, avui parlaré d'una experiència "molt íntima"..., la sensació de que estàs fent el Friki passejant amunt i avall amb un portàtil a la recerca i captura de la intensitat del senyal WiFi (o digue-li Wireless o connexió inalàmbrica).

Bé, es tracta d'una història una mica més llarga; això de configurar una connexió a internet sense fils pot semblar molt xulo i tot això, però a la pràctica és una m......

Us explico, al departament de tecnologia de l'IES on treballo tenim un parell d'ordinadors portàtils (d'aquests baratets de segona mà), i amb la sana intenció de poder aprofitar tots els fantàstics recursos TIC que ens ofereix la xarxa, vàrem pensar que seria bo disposar de connexió a internet dintre l'aula.

Primer comprar les targetes PCMCIA WiFi i configurar-les, fins aquí cap problema..., la connexió amb el Access Point (o sigui, l'antena wifi) tot correcte; però resulta que hi ha un servidor intermedi amb IP secretes i tota la pesca...., doncs vinga, anem a preguntar això de les IP's.

Finalment aconseguim que "la Xarxa" ens accepti "portátil como animal de compañía" (això de la xarxa no us recorda una mica a MATRIX,...o potser és que tots tenim un cert puntet friki???), bé, després d'anar amunt i avall per passadisos i escales amb el portàtil a les mans fent el prèssec...aconseguim que funcioni.

Per la tarda, prova de foc...entrem la MÀQUINA a classe a veure que tal funciona. I com havia de ser (gràcies a l'estimat MURFIE) dintre l'aula, que és on hem de treballar, el senyal era tant i tant dèbil que no hi havia manera de navegar per internet....

CONCLUSIÓ FINAL

1. Hem de fer classe al passadís?
2. Hem de reivindicar una xarxa amb fils?
3. ...o ja ens està bé tenir una xarxa WiFi encara que a la pràctica no acabi de rutllar bé?

Com sempre espero els vostres comentaris i opinions al respecte.


Fins la propera,

David Vicente

BATERIES, CARREGADORS ...I CABLES DE CONNEXIÓ VARIS

De ben segur que la majoria de nosaltres hem sortit alguns dies de vacances amb familiars i amics, i hem tingut l'impuls d'inmortalitzar aquests fantàstics moments amb fotografies i/o vídeo.

Avui en dia, la majoria d'aquests registres de la memòria els realitzem amb format digital, encara que algun nostàlgic encara utilitzi el format analògic (per cert, he vist a algunes botigues de Barcelona que des de l'1 d'agost ja no agafen rodets per revelar !!!).
El registre digital de totes aquestes imatges passa necessàriament per la utilització de l'energia que ens suministren les bateries de les càmeres digitals, tant de vídeo com fotogràfiques. Però, ...i si es descarrega la bateria a mig viatge ???...i si hem oblidat el carregador a casa !!???


És en aquest punt on ens adonem de la gran dependència que tenim de l'energia elèctrica portàtil i dels carregadors de bateries...

Cada càmara té una bateria diferent, i aquesta el seu carregador específic, que evidenment és incompatible amb els carregadors d'altres màquines, inclús de la mateixa marca.

El moment més complicat el trobem quan preparem l'equipatge, ...alerta !!! que no oblidem cap dels carregadors que seran necessaris durant el viatge (...el de la càmera de fotos, de la de vídeo, de l'agenda electrònica, dels telèfons mobils, de l'ordinador portàtil,...). Si cometem l'error d'oblidar alguna bateria o carregador, a part de no poder utilitzar l'aparell en qüestió, estem condemnats a carretejar un "trasto" inútil tot el viatge... per què desenganyem-nos, és bastant improvable que trobem algun familiar o amic que porti un carregador que ens serveixi, si fins i tot els de la mateixa marca són diferents!!!

Si hem superat la primera prova de no oblidar cap bateria i/o carregador, i hem aconseguit inmortalitzar el viatge..., arriba el moment de compartir aquest records amb els companys de viatge, i de descarregar les fotos en ruta... Algú porta algún disc dur amb lector de targetes? ...jo he portat l'ordinador portàtil, però no tinc cable per la teva màquina...vaja, la meva màquina utilitza targetes xD, justament la que el lector portàtil no accepta, ...o sigui, tot una odissea. La veritat és que cal fer-ho tot just acabat el viatge o trobada familiar, ja que si no, correm el risc aquell de dir: - ja et passaré les fotos, ...i al cap d'un any encara te les estan demanant (si, si ,...molt tema digital, però estem com sempre).


Cable USB normalitzat ???...potser el que és connecta a l'ordinador si, però el que es connecta a la càmera és un altre tema, que si miniUSB tipus A, miniUSB tipus B, miniUSB específic del fabricant de la màquina, ...i que en penseu del fantàstic cable de connexió de les càmeres de vídeo digital?...el "rapidísim" FireWire, per cert, avui dia és més ràpid l'USB 2.0 ...Jo encara espero el vídeo digital de l'aniversari de la meva filla que va grabar la meva germana el març passat !!! ...ja fa sis mesos, i el que hem queda esperar.


El que us deia, realment el "món" digital ens facilita la vida o ens la complica més???


Ep, que jo sóc un entusiasta de tots els "gadgets" i "trastos" tecnològics, electrònics i digitals, i realment en alguns aspectes ens faciliten les coses. Ara bé, queda demostrat que l'aparell no és la clau del tema, la clau la trobem en la cultura o alfabetització digital de la gent. Quants cops hem sentit allò,...ja faig jo les fotos que porto la màquina digital,...i al cap de 10 segoms: - ostres, si tinc la bateria descarregada (i evidenment no porta el carregador a sobre....)


Enviar les fotos per correu electrònic és una solució si no hi ha moltes imatges, ...ja que si li "penjem" el servidor de correu de la feina a un amic , ...potser no ens parlarà més, jejeje.

Una solució millor la podem trobar en els àlbums web (com per exemple el de Flickr o el de Picasa)

Bé doncs, espero que hàgiu gaudit de les vacances,...i que tot el tema del "registre de records" no us estressi més del compte.

Fins la propera,

David Vicente

HI HAVIA UNA VEGADA UN ELECTRÓ

Hi havia una vegada un electró, fill de bona família d'una central elèctrica de Barcelona. Un bon dia, el nostre amic e-, volia fer un viatge.
Resulta que havia sentit parlar que fora la central el món era molt bonic i molts nens i nenes necessitàven del seu ajut per a poder llegir contes a la llum d'una bombeta...
L' e- va decidir iniciar el viatge, i començà la seva aventura pels cables d'alta tensió de sortida de la central. El camí era molt i molt bonic, anava coneixent d'altres electrons que també feien el viatge, però de cop i volta, un corrent de pànic paralitzà la xarxa...la subestació de Barcelona havia patit un accident i estava en flames. Quina desgràcia!!! el nostre amic no podria arribar mai al seu destí, i milers de nenes i nens aquell vespre no pogueren llegir els seus contes abans d'anar a dormir.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest electró ja s'ha fós.

ESTEM ENGANXATS AL CORRENT ELÈCTRIC?

Doncs potser sí, ja que hi ha una apagada a mig Barcelona i sembla que s'acabi el món...Bé, el tema d'avui ja es veu de que va, oi?

Això em recorda un exercici que sempre encarrego als meus alumnes, i que consisteix en fer una redacció de com seria un dia sense electricitat. Segurament el curs vinent no caldrà que es trenquin molt el cap, ja que ho hauran experimentat de debó.

Hi podriem pensar una mica tots plegats. Ep! ...no cal que hem feu cap redacció, eh? però si que podeu dedicar una estoneta a fer aquesta reflexió: "Fins a quin punt som dependents del corrent elèctric?" , no oblideu que les piles i bateries també són generadors de corrent elèctric, no només la xarxa ho és.

Del que es tractaria és de pensar el per què d'aquesta dependència que tenim de l'energia elèctrica, i de l'ús que en fem. No cal parlar de les causes de l'accident de la subestació elèctrica, per això el polítics i empreses del sector ja es tiren els plats pel cap,...bé, vull dir que ja ho estan parlant.

Bé, crec que puc constatar que l'energia elèctrica és la més utilitzada avui dia..., encara que no cal oblidar, tal com he dit abans, que mig Barcelona es queda sense llum i sembla que s'acabi el món, i en canvi, acabo de sentir a les notícies que el 80% de la població de l'Iraq no disposa ni d'electricitat ni d'aigua corrent (ep, que fa més de tres dies que estàn així !!!). O sigui, que no ens mirem tant el melic, i siguem capaços de veure-hi més enllà del nostre nas.

Qui no utilitza diàriament el telèfon mòbil, l'ordinador, la tele, l'aparell MP3, el metro, el tren, el TRAM, la consola (PS3, Wii o XBox 360 -alerta, súper imprescindibles per a poder viure !!!-), la cafetera, la nevera, el congelador, el microones, la vitroceràmica, els comandaments a distància (pàrking, tele, DVD, etc.) ???...només per posar alguns exemples. Què passaria si un bon dia no poguèsim utilitzar res de tot això? És evident que avui dia seria pràcticament impossible viure sense la majoria d'aquestes coses, em refereixo a coses realment necessàries i centrant-nos en el mal anomenat 1r món. Però la qüestió rau en com utilitzem tot això, i de quin cost energètic i mediambiental suposa el seu ús.

Si no sabem, no podem, o no volem viure sense la majoria d'aparells que fan servir energia elèctrica per a funcionar, al menys, mirem de moderar la seva utilització o el consum elèctric que s'en deriva.

En el cas d'aparells electrodomèstics com per exemple la nevera i congelador, és evident que cal que estiguin sempre funcionant per a conservar els aliments, però potser poder utilitzar algún model de baix consum, no? ...i per què no cerquem alternatives a l'escalfament d'aigua amb resistències elèctriques utilitzant generadors solars tèrmics?...i no és una bogeria utilitzar assecadora en un país on fa un solet fantàstic per estendre la roba?

Un altre tema estrella:

L'APARELL D'AIRE CONDICIONAT o BOMBA DE CALOR

Vaja, quina calor que fa..., vinga l'aire condicionat a tota castanya !!! ...a veure que fem, eh?

Mireu, oi que no fa calor dins d'una cova, ni d'una masia rural amb parets gruixudes de pedra???,...no pinten de color blanc les cases als llocs més calorosos?...no hi ha una cosa que s'anomena "arquitectura tradicional" i que sembla que caldria recuperar per estalviar energia?

Segurament, si la construcció d'habitatges no es fes de forma brutal i desordenada, es podrien aplicar alguns criteris senzills i fàcils per millorar la "climatització natural" dels pisos o cases, i reduir així el consum energètic. Es podria tenir present l'orientació nord-sud (finestres petites al nord amb pareds més gruixudes per evitar pèrdua d'energia calorífica, finestres grans al sud per aprofitar la llum i l'energia solar per escalfar la llar, i de pas, crear corrents d'aire per convecció que ajudin a millorar la temperatura interior quan fa més calor). Utilització de tendalls per amortir l'efecte directe del sol quan faci molta calor, i parets amb cambre d'aire que faci d'aïllant tèrmic. Utilització del sol per escalfar aigua (avui dia serien sistemes solars tèrmics treballant conjuntament amb calderes de gas), aquest sistema, a part d'estalviar molt en el consum domèstic de gas, també afavoreix a la reducció de l'efecte hivernacle o canvi climàtic (tant de "moda" darrerament).

I després els polítics "prostitueixen" paraules com DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE per interessos propis, tot permeten la bombolla immobiliaria que està urbanitzant de forma brutal tot el pais, sense tenir present cap mena de criteri energètic ni ambiental, només criteris econòmics d'uns quants sota el lema "ens fem rics ara o mai"; mentre els pobres treballadors (o sigui, nosaltres), hem d'embarcar-nos en hipoteques de 40 o 50 anys per uns pisos amb materials dolents i acabats encara pitjors ...

Almenys estem a un pais on hi ha llibertat d'expressió, i tenim dret a queixar-nos, encara que no serveixi de rés...


Fins la propera,

David Vicente

Contradiccions...???

Bibliografia de la reflexió d'avui

• article de la Revista de TECNOLOGIA núm. 2 "PRESENT I FUTUR DE L'ÀREA DE TECNOLOGIA A L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA" per Roser Cussó Calabruig - Presidenta de l'Associació de Professorat de Tecnologia de Catalunya.
• notícia de la Revista FUNCIÓ núm. 54 "ELS CIUTADANS PODRAN ACREDITAR LA SEVA CAPACITAT EN L'ÚS DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ"
• PENSAMENTS I REFLEXIONS PERSONALS per David Vicente Montañá - enginyer tècnic industrial, professor de tecnologia i membre de l'Associació de Professorat de Tecnologia de Catalunya (APTC).

Té futur l'ensenyament tecnològic?

L'àrea de Tecnologia, presentada fa 13 anys per l'anterior reforma educativa, suposa una eina molt important per a l'alfabetització tecnològica de l'alumnat.

Les noies i nois que estudien secundària tenen la oportunitat d'entrar en contacte amb tots uns continguts, bàsicament procedimentals i actitudinals, que poden ser un primer pas per a facilitar la tria d'estudis postobliglatoris, com cicles formatius o batxillerat tecnològic...i també pel seu caràcter intedisciplinari es converteixen en un eix fonamental a la ESO.

També cal destacar el següent, citat textualment de l'article "...els continguts teòrics proporcionats permenten a l'alumnat entendre els processos tècnics i industrials que ens envolten cada dia, i li proporciona eines per convertir-se en consumidors responsables, ciutadans respectuosos amb el medi i persones adaptables als convis socials i d'hàbits que provoquen els avenços tècnics", per tant, es pot arribar a la conclussió que l'àrea de Tecnologia té un pes important a l'ensenyament obligatori.

Per poder fer-nos una lleugera idea del que es treballa a l'àrea, podeu consultar alguns webs com els que indico a continuació:

Blogs de Tecnologia
Reflexions d'un tecnòleg
Competència TIC

Recursos, materials i propostes de treball
Aula de Tecnologia

Galeries d'imatges de tecnologia i de visites a museus, fàbriques, etc...
Racó del tecnòleg
Fotos de auladetecnologia

Però, tot això que sembla tant important, i que va representar una revolució i un gran pas endavant (cal recordar que a tot Europa l'ensenyament tecnològic té una importància molt gran, i a més, la UE recomana que totes les polítiques educatives estatals fomentin aquests tipus d'ensenyaments), podria quedar reduït a no res "gràcies" a la nova llei d'educació (LOE) aprovada el passat 3 de maig, i que entrarà en vigor a partir del curs 2007-2008.

Amb aquesta llei es redueixen les hores de tecnologia a l'ESO, i passa a ser una matèria optativa a 4t. També desapareix el Batxillerat Tecnològic, per quedar englobat dins d'un Batxillerat Cientificotècnic.

Segons el Ministeri d'Educació i Ciència (MEC) això afavorià la lluita contra el fracàs escolar..., potser que alguns redactors de lleis d'educació donessin un tomb pels instituts. Per la meva experiència docent, puc constatar que a la matèria de tecnologia és on hi ha menys suspesos, justament pel caràcter dels temes i de com es treballen, que resulten força engrescadors als alumnes, per tant, com pot afavorir la reducció d'hores de tecnologia a la reducció del fracàs escolar...??????

No penseu que no s'ha lluitat per canviar això, ho podeu veure al web de la Plataforma Estatal d'Associacions del Professorat de Tecnologia. Però malgrat tots els esforços, el MEC ens condueix cap un ensenyament classicista i encarcarat, enlloc d'apostar per una educació immersa en el món real.

A partir d'aquí, cadascú que tregui les seves pròpies conclussions....,

Certificat "nivell C " ... en competències TIC

L'altre dia vaig llegir una notícia a la revista FUNCIÓ que vaig trobar força esperançadora, segons sembla el govern de la Generalitat vol impulsar una certificació/acreditació, similar al nivell C de català, i de caràcter universal (qualsevol persona podria tramitar-la), per tal de demostrar uns coneixements i habilitats mínims en el maneig de les diferents eines i recursos TIC. Segons explica la notícia hi hauria un nivell bàsic i un d'avançat, i aquesta certificació s'harmonitzarà amb el sistema educatiu reglat i amb els processos de formació i selecció del personal de les administracions públiques.

Bé, d'entrada ja treuria un parell d'idees, en primer lloc es parla de "certificació harmonitzada amb el sistema educatiu reglat". Jo hi veig una clara referència a l'ensenyament tecnològic a l'ESO. Però, com es menja això???, per una banda es pretén reduir hores lectives i pes de la matèria, i per un altre banda es fa una crida a l'alfabetització tecnològica (o al menys a tenir capacitats i habilitats en tot el relacionat amb la societat de la informació, la cultura digital i les bones pràctiques en aquest entorn). I la segona idea, l'Administració "vol donar exemple" demanant com a requisit per a ser funcionari aquesta certificació de competències TIC (igual que demana el nivell C de català) ...Llegint la notícia amb una mica de prespectiva, crec que serà similar a això de convalidar el nivell C de català als alumnes que havien fet els seus estudis de secundària a partir d'un curs determinat.

Per tant, si aquestes capacitats i habilitats TIC s'hauran d'assolir a l'escola..., no creieu que serà un xic més complicat si es redueix el pes de la matèria on justament es treballa tot això???

La reflexió queda servida, espero que us faci pensar una mica cap on anem, i cap on ens portarà la nova llei d'ensenyament.

Fins la propera,

David Vicente

Desenvolupament, ......sostenible???

Podriem dir que el desenvolupament és sostenible quan existeix un "equilibri" entre les millores de qualitat de vida (i l'ús de recursos naturals que això suposa) i l'impacte provocat al medi natural, que suposadament tindrà capacitat de regeneració si es dóna aquest equilibri. Bé, aquesta definició és molt bonica i tot això, però es compleix realment? ...i aquest desenvolupament i ús de recursos és equitatiu a totes les parts del món' (per entendre'ns, al "primer món" i al "tercer món").

Crec que la majoria de persones de la nostra societat (Catalunya-Europa) no estan gens conscienciades d'aquest fet, i es dediquen a consumir de forma despreocupada, sense valorar gens ni mica l'impacte dels seus actes.

També és cert que l'entorn contribuieix a aquesta despreocupació, però hauriem de ser una mica més responsables dels nostres hàbits de consum, ser uns consumidors responsables i solidaris, vaja.

Necessitats bàsiques i secundàries

Cada cop que comprem i utilitzem qualsevol cosa, producte o servei, ens plantegem quin seria realment el grau de necessitat? És imprescindible, per exemple, comprar un telèfon mòbil nou si el que tenim encara funciona. En el cas que decidim canviar el nostre telèfon per un terminal més modern i més "xic", què passa amb l'anterior mòbil? es converteix de cop i volta amb una deixalla tecnològica (la seva vida útil ha finalitzat) que en el millor dels casos acabarà en una planta de reciclatge, o no.

Però no hem de caure en el parany del reciclatge, si clar, reciclar està molt bé, però també consumeix energia, i tot no es pot reciclar al 100%.

I el mòbil nou? segur que s'han consumit gran quantitat de recursos naturals (primeres matèries) i energia per a la seva fabricació.

Tampoc ens hem d'empasar que les empreses tenen una gran consciència ecològica, són només estratègies de marketing !!! , ...els seus objectius són simplement econòmics, guanyar diners per sobre de tot.

Llei de les tres R (Reduir-Reutilitzar-Reciclar)

Existeix una màxima, coneguda com a llei de les tres R, on s'ens proposa aplicar tres criteris que són:

• Reduir - minimitzar el consum de recursos, tant materials com energètics

• Reutilitzar - tornar a utilitzar els productes quan això sigui possible (p.e. envasos retornables), o reaprofitar recursos energètics (p.e. cogeneració)

• Reciclar - i finalment reciclarem aquells productes que hagin arribat al final de la seva vida útil, per tal de reincorporar "primeres matèries" als processos de fabricació

Energia-Climatització-Construcció d'habitatges

Hi trobeu alguna relació entre aquest tres conceptes ??? La veritat és que estan més interrelacionats del que semblaria a primera vista.

En gran part, els nostres hàbits de consum energètic estan força lligats amb la climatització de la nostra llar (fred i/o calor), i aquesta necessitat de gaudir de la temperatura "ideal" (molt discutible, per cert) està molt condicionada per l'estructura/disseny, orientació (nord-sud) i materials emprats en la construcció del nostre piset (suposo que la majoria de nosaltres vivim en un piset...) o casa.

Darrerament he vist per televisió la campanya del govern per tal de reduir el consum energètic en climatització, concretament aire condicionat, proposant una temperatura de 24ºC com a temperatura de confort, malgrat en els manuals dels climatitzadors i en els cursets de tècnics en aire condicionat es recomana una temperatura de confort de 27ºC (més que suficient a l'estiu). No cal oblidar que baixar un grau de temperatura suposa pràcticament doblar el consum energètic, el mateix que succeix en pujar un grau a les calefaccions (on la temperatura de confort està entre 19ºC i 20ºC). Conclussió, no cal patir fred a l'estiu, ni patir calor a l'hivern (es imprescindible anar amb màniga curta i pantalons curts per casa en ple mes de gener?). Bé, també és cert que cada cop hi ha més gent plenament conscient de la necessitat d'estalvi energètic, i utilitzen electrodomèstics més eficients (classe A), i làmpades de baix consum per a la il·luminació.

Alimentació. Què mengem realment?

D'on ve i com s'obtenen els productes alimentaris que consumim? Ja no parlo dels menjars precuinats, menjar ràpid i coses per l'estil, si no del tipus de menjar que podria semblar-nos la mar de sa, però potser no ho és tant.... I si no, per què hi ha tant d'interès en els productes de procedència ecològica darrerament? Aquests productes no només són bons per a la nostra salud, a més també respecten la "salud" del seu origen. És a dir, no malmetent la terra com fan els cultius intensius i amb ús abusiu de pesticides i altres productes químics que acaben contaminant el terreny. És realment sostenible un model de producció i obtenció d'aliments que fa malbé l'origen i procedència d'aquests aliments???

Conclusions

Crec que hauriem de ser més crítics amb tot plegat, i ser també una mica més responsables dels nostres hàbits de consum, ja que amb aquest petit recull de situacions podem veure que es tracta d'un tema molt ampli i complex, i que donaria molt i molt que parlar.

Fins la propera,...consumidors responsables i solidaris :-)

David

Programari lliure,...una moda?

Darrerament, i sobretot en el món de l'educació, es parla molt de programari lliure, que si cal emprar sistemes operatius Linux, paquets ofimàtics de codi lliure (OpenOffice), editors d'imatges com el Gimp,...però, això és realment necessari? és una moda? és un intent de fer arribar a tothom sense cap mena d'exclusions totes les eines TIC, tot mantenint-se en la "legalitat"?

És evident que el programari de codi lliure és gratuït, però aquesta no és la motivació principal del seu ús, o almenys no hauria de ser-ho. Potser el seu potencial radica en la "llibertat" d'aquest ús, i d'adaptació a cada necessitat (recordem que es pot modificar el codi font del programari).

No fa gaire temps, les persones que utilitzaven sistemes operatius que no eren Windows, o sigui, Linux, Unix, o d'altres "rareses", eren considerades com a Frikis de la informàtica, o gent rareta, o anti-sistema..., però crec que això està canviant, molt a poc a poc, però està canviant.


A l'escola on treballo, quan proposo instal·lar el Linkat o l'Edubuntu, el coordinador d'informàtica em posa mala cara i diu: -Bé, millor que esperem, en aquestes coses no cal ser el primer....
Suposo que fa por tornar a muntar una xarxa amb un sistema operatiu nou, i tot el que això suposa, o potser per desconeixement de tot el programari de codi lliure existent en l'actualitat, i que tot sigui dit de pas, és més que suficient per les aplicacions informàtiques que cal fer a les escoles, i fins i tot en la majoria d'aplicacions que realitzen els usuaris a casa seva...


Doncs res, a veure si les mentalitats donen un gir de 180º, i deixem de ser tant dependents de l'omnipotent i omnipresent Bill Gates, i el seu meravellós Windows.

També voldria fer una crida des d'aquest Blog a tots els desenvolupadors de software (programari),..........si us plau, adapteu els programes per sistemes Linux !!!!!!!!!!!!!!

Aquí podeu veure la presentació de la última versió del LINKAT 2.0





Fins la propera,
David Vicente